Tecnología, contenido y conocimiento abierto. Los motores de la innovación 2.0

La conferència proposa set idees poderoses de la web 2.0:

1. Producció individual de continguts. Increment de continguts generats per l'usuari individual. Promoure el rol de professors i alumnes com a creadors actius de coneixement.
2. Aprofitament del poder de la comunitat. Aprendre amb i d'altres usuaris, compartint coneixement. Increment del software social.
3. Aprofitar l'arquitectura de la participació dels serveix 2.0.
4. Utilització d'eines senzilles i intuïtives sense necessitat de coneixements tècnics.
5. Apertura: treballar amb estàndards oberts, ús de software lliure, contingut obert, barreja de dades i esperit d'innovació. [Aquí està el cor de la web 2.0]
6. Creació de comunitats d'aprenentatge caracteritzades per un tema o domini compartit pels usuaris.
7. Efecte xarxa: del treball individual a la cooperació P2P.

Això demanda curiositat i esperit científic (prova i error) per part de professors i alumnes, i capacitat de formar-se forma contínua. Hem d'ensenyar a l'alumne a buscar (P2P) i gestionar la informació (blocs i rss), i això vol dir que nosaltres també els hem de fer servir.

A més, els estudiants i professors hem de ser capaços de generar coneixement per a la societat, que és qui ens paga (als professors per ensenyar, als alumnes perquè aprenguin), i per això cal anar amb compte amb els ODE (Objectes Digitals Educatius), que tenen copyright i no poden ser modificats, perquè no té sentit fer pagar dues vegades al nostre patrocinador per accedir al coneixement que ens ha demanat que creéssim. Per això és molt millor fer servir sempre software lliure (les universitats ja estan publicant les tesis doctorals a internet), però també hem d'anar amb compte de donar accés (llicències copyleft o creative commons) als usuaris, perquè no tot el que hi ha internet és lliure de drets: cal fixar-se, per exemple, de no penjar power points (per exemple, a slideshare) en versió pdf, perquè estem impossibilitant la seva modificació.

Cal pensar la web com a quelcom més que una eina de reproducció, perquè l'aprenentatge 2.0 és diferent de l'aprenentatge tradicional (no millor):

• Multidireccional (no lineal: es podria dir fins i tot multidisciplinar)
• Dinàmica (no estàtica: l'aprenentatge deixa de ser quelcom que es fa a classe, sinó que continua fora)
• Basat en l'experiència (no en els continguts)
• Basat en la comunicació del coneixement (no en la competició)

L'important no és el contingut, sinó el coneixement (això és l'autèntic esperit científic: arriscar-se a ser corregit). Hem de citar qui calgui, però també llicenciar els nostres continguts per facilitar-hi l'accés. I serem nosaltres, el nostre ús, qui crearem i mantindrem el nostre propi estàndard de qualitat.