Els recursos s'han creat amb la col·laboració entre la universitat (8 alumnes i 8 professors, 6 d'informàtica i 2 de pedagogia) i les escoles d'una província de l'Argentina. Els professors de les escoles proposaven activitats que els universitaris dissenyaven i redistribuïen entre el professorat a través de CD (no tothom allà té banda ampla).
Els alumnes d'informàtica formaven parelles coordinades per un professor i visitaven una escola on col·laboraven amb el professorat local en l'elaboració de propostes didàctiques (amb la col·laboració del pedagog sempre que era necessari). Amb les propostes ben anotades, ho transformaven en activitats didàctiques digitals generalment amb l'ajuda de JClic, Audacity i Gimp. També van comptar amb l'ajuda d'un estudiant de disseny gràfic que els va fer els fons de pantalla i els va ajudar a estructurar el CD final de forma clara i fàcil d'utilitzar per tal que fos atractiu per als docents que encara són reticents a l'ús de les TIC.
El procés, segons narra la ponència, era el següent:
- Trobades amb els docents per planificar i definir les temàtiques que calia abordar per al desenvolupament de les activitats.
- Anàlisi d'eines per al desenvolupament dels MEDs.
- Disseny i desenvolupament dels MEDs.
- Testing dels MEDs.
- Instal·lació dels materials als PCs de l'escola.
- Utilització dels MEDs per part dels docents.
- Evaluació dels MEDs en l'ús amb els alumnes
- Compilació de tot el material desenvolupat en un CD on les activitats estan estructurades segons l'àrea i el curs.
Una altra tasca que es va fer va ser buscar activitats Clic ja existents i adaptar-les a l'entorn dels alumnes (sobretot als usos lingüístics regionals).
L'experiència, segons les enquestes que es van passar entre tots els actors al final del projecte, va ser tan positiva que pretenen repetir-la properament no només per actualitzar el CD, sinó per crear-ne de nous.
Sempre s'ha dit, en aquest país, que la universitat està aïllada de la societat, que el que s'aprèn a la universitat serveix de poc un cop fora i que la universitat no està atenta a les necessitats socials. Quan s'ha mirat de posar-hi remei, però, s'han alçat veus escandalitzades de la comercialització del coneixement i en contra de la privatització de les universitats (com si l'únic que pogués fer una empresa en una universitat fos comprar-la!).
Aquest és un exemple que la relació és possible, i que es pot fer al marge de les empreses i les relacions comercials. Amb l'exemple que proposa aquesta ponència, se'n beneficien els professors universitaris, que poden motivar els alumnes i disposen d'exemples reals per a avaluar-los. Se'n beneficien els alumnes, que disposen de l'oportunitat de veure quina demanda tenen els seus coneixements i quines aplicacions se'ls poden donar. I se'n beneficien les escoles de la zona, que disposen a partir d'aquell moment de materials de qualitat i fets a mida.
Qui en surt perjudicat? Les editorials de MEDs que no fan cap d'aquests esforços per mantenir el seu mercat. Que es posin les piles o se'ls escaparà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si vols deixar el teu comentari, pensa a ser respectuós amb mi i amb qualsevol que et pugui llegir. Jo només estic expressant les meves opinions i em molestaria que algú, per expressar les seves, es comportés grollerament.