diumenge, 4 de juliol del 2010

Hacia una definición común de la Educación Libre y Abierta

La primera conferència que vaig trobar interessant del CLED va ser la de Franco Iacomella, sobre el tema indicat en el títol del post (en teniu el resum, el vídeo i diversos links de presentació aquí).

És una extrapolació del software lliure (i les seves implicacions) al món de l'educació. No només pel que fa a la importància d'utilitzar-lo a les escoles (encara hi ha professors que es pensen que el SL és pitjor que el software propietari), sinó també perquè la filosofia del software lliure ens vol fer adonar que és més important col·laborar que no competir (i que s'arriba més lluny).



Fa temps el meu home em va deixar llegir les obres de Stephen Jay Gould. En un d'ells s'explicaven dues versions de la teoria de l'evolució de Darwin. Una d'elles, la més coneguda al món occidental, explicava que els individus competien pels recursos i que només el més fort sobrevivia. L'altra era la versió russa. A Rússia, les condicions per a la supervivència són dures, molt dures, de manera que la versió russa de Darwin observava que els individus competien pels recursos i que només els que col·laboraven més eficientment sobrevivien.

La conferència d'en Iacomella no fa referència al darwinisme rus, però la filosofia que s'amaga rere el software lliure (compartir informació és més important que posseir-la) hi té força relació sota el meu punt de vista. Així, de la mateixa manera que Chomsky distingeix entre els drets dels individus i els drets de les associacions, en Iacomella marca la diferència entre la propietat dels béns físics i la propietat dels béns intangibles (la música, la informació, el coneixement...). Els béns intangibles no han de tenir propietaris, i el fet d'intentar atribuir-los-els està comportant problemes arreu del món. Dit amb altres paraules: una idea només té valor en tant que és compartida; si ningú no la comparteix, la idea morirà.

Amb l'ensenyament passa el mateix: l'ensenyament es basa en la transmissió de la informació adquirida per la societat amb el transcurs dels segles. Si la informació deixa de ser transmesa, aquella cultura morirà. Es pot optar, és clar, per transmetre la informació a un nucli reduït de ciutadans (és el que s'ha fet durant segles i segles), però el cert és que, com més ampli sigui el nombre de persones que la coneixen, més ràpidament aquesta informació pot ser modificada i millorada, a mesura que canviï el món on aquesta societat pretén sobreviure.

Avui mateix parlaven en un programa de Catalunya Ràdio (En guàrdia, sobre la revolució de l'astronomia) que la clau per a l'evolució del coneixement científic rau en assegurar que la informació arribi als cervells més privilegiats. Però com sabrem quins cervells són els privilegiats i com els capacitarem per a absorvir aquesta informació si no garantim l'accés universal a l'educació? I un cop educats, caldrà que tinguin accés a tota la informació possible, ja que només ells seran capaços de destriar el gra de la palla. Per a aquest accés, cal que la informació circuli lliurement i, per tant, que la resta dels ciutadans aprenguin que la informació no té propietari. I això també cal ensenyar-ho a les escoles.

La conferència acaba proposant diferents tipus d'escoles diferents, on no només el professorat compartís idees i coneixements amb els alumnes, sinó també entre ells i, encara més, on les fronteres entre el rol del professor i el rol de l'alumne es difuminessin. Això és més discutible i és clar que no hi arribaríem (que m'agradaria: és una de les idees que em van fer il·lusió del projecte de la LEC quan es va publicar) d'avui per demà: és un projecte a llarg termini i caldrà canviar moltes sensibilitats pel camí.

És una conferència per pensar-hi a fons, molt recomanable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols deixar el teu comentari, pensa a ser respectuós amb mi i amb qualsevol que et pugui llegir. Jo només estic expressant les meves opinions i em molestaria que algú, per expressar les seves, es comportés grollerament.