- Decidir què vull ensenyar (p. ex: trigonometria)
- Definir la matèria ("equacions matemàtiques que tradueixen les relacions entre els angles i els costats d'un triangle")
- Seleccionar les paraules clau ("equacions matemàtiques que tradueixen les relacions entre els angles i els costats d'un triangle")
- Buscar conceptes relacionats amb cadascuna de les paraules clau (matemàtiques = números, càlcul, recompte, sumar, restar, origen...)
- Relacionar els conceptes relacionats
- Obtenir una nova paraula clau (àbac)
- Seleccionar una paraula representativa de la paraula clau
- Seleccionar el suport visual (programa de televisió, pantalla d'ordinador...)
- Definir la configuració de la pantalla
- Adaptar la imatge a aquell suport (posició, escala, color, textura...)
- Ja tenim un significant
- Repetir des del punt 4
- Acumular els diferents significants per a obtenir la imatge digital de la lliçó
Val la pena observar la proposta relacionada amb la geometria i la perspectiva.
Això topa frontalment amb la meva pròpia cultura. Jo no pertanyo a la cultura visual. Habitualment els gràfics em passen per alt. Pertanyo a una cultura literal (de lletra). Durant el postgrau em va costar molt, i al final ho vaig aconseguir, incorporar imatges als meus textos, però simplement a nivell il·lustratiu. He après a subratllar conceptes claus en negreta, però encara no he assumit l'existència dels colors (parcialment perquè continuo entenent el text com a quelcom per a ser imprès), ni molt menys la orientació de les paraules respecte al pla!
Em queda molt de camí per recórrer, i em cal fer-ho si vull que els alumnes entenguin quina és l'aplicació futura dels coneixements que pretenc que assimilin.