dimecres, 7 de juliol del 2010

e-Ponència: La educación especial y las TIC

S'ha dit moltes vegades (i no per això serà fals) que les TIC fan de l'escola un lloc inclusiu. Però no és habitual veure'n exemples: ja és prou complicat per a un professor adaptar els materials de tota la vida (ai, el llibre de text!) a les noves tecnologies per, a més, haver de pensar coses especials per als alumnes amb NEE.

Alberto Castellano, autor d'aquesta ponència, és un veneçolà que, des de la seva cadira de rodes, forma professors perquè la tasca d'atendre els alumnes amb NEE no sigui una complicació més.

Educación especial y Tic
Podeu veure-la relatada per ell mateix si us registreu a Wiziq (són uns 12 min).

En la seva ponència, Castellano parla de la necessitat d'anar a ensenyar allà on es troba la gent necessitada d'educació, i és per això que aprofita l'eina "grups" de Facebook per oferir un curs d'alfabet de llengua de signes veneçolana adreçat, principalment, a tots els qui necessitin aprendre'l per comunicar-se de forma bàsica amb gent sorda. Així, ha convertit el Mur en un espai on resoldre dubtes i rebre el feedback sobre l'eina, el Fòrum en la programació didàctica i les fotos en la guia visual a través del material didàctic computeritzat (MDC).


Tot i que el grup "Abecedario en señas venezolanas" de Facebook està obert a tot el públic, per participar-hi (respondre, preguntar...) és necessari donar-se d'alta. I com que el ponent és conscient que no tothom està activat a Facebook i que no resulta agradable haver de deixar dades personals en mitjans privats (encara que siguin gratuïts), ha creat també un bloc a Wordpress on es recull tota la informació de manera més narrativa.

L'MDC ha estat creat amb JClic i es pot fer servir on line.


Una de les coses que em sorprèn d'aquesta ponència, de la qual valoro especialment que sigui l'exemple més clar que he vist mai d'utilització de les xarxes socials per a la docència i d'utilització de les TIC per a la docència d'alumnes amb NEE, és la gran varietat d'eines que fa servir (JClic, Facebook i blocs) amb un únic objectiu: presentar, publicitar i impartir coneixement. I és que la majoria del professorat, quan fem servir les TIC a l'aula, ens conformem amb una eina concreta. Castellano no: ha fet servir dues eines diferents de divulgació i un tercer instrument (el Jclic) com a font d'exercicis.

Per entendre aquest gran ventall, cal tenir en compte, de tota manera, que els exercicis no estan pensats per als propis sords (a menys que es trobin en una fase formativa molt inicial, i també serviria perquè sords immigrants aprenguessin l'alfabet de la nova llengua de signes), sinó més aviat per a gent que ha de tractar amb sords. I la ponència parla de professorat, sí, però també de qualsevol persona que treballi de cara al públic i, fins i tot, de socorristes. D'aquí l'ús d'eines tan variades i populars.

M'apunto la possibilitat, que se m'acaba d'acudir, de fer acollida a immigrants sords en llengua de signes catalana, però és ben cert que primer caldria que l'aprengués jo...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si vols deixar el teu comentari, pensa a ser respectuós amb mi i amb qualsevol que et pugui llegir. Jo només estic expressant les meves opinions i em molestaria que algú, per expressar les seves, es comportés grollerament.