En la conferència de dijous (Tecnología, contenido y conocimiento abierto. Los motores de la innovación 2.0) un dels oients va fer la següent pregunta: com convèncer els professors tradicionals de passar-se a les TIC?
La resposta del professor Castaño va ser, bàsicament, no intentant-los convèncer. La seva tesi és que, quan vegin que les coses funcionen, que obtenim resultats que ells no obtenen, que s'obté feedback i interès, vindran a preguntar.
No hi puc estar més d'acord. En el postgrau que estic fent sobre Innovació i ús creatiu de les TIC, ens van proposar un roleplaying en el que convertíssim un institut tradicional (estava dotat informàticament, però pocs professors ho feien servir, i sempre de forma individual, no organitzada ni col·lectiva) en un centre gestionat amb noves tecnologies.
Un dels punts de discussió que vam mantenir amb les meves companyes va ser com s'havia d'impel·lir el professorat reticent a l'adopció de les TAC a les aules. La solució que vam adoptar, la majoritària, era que ho haurien de fer perquè la normativa del centre ho marcaria (és a dir, per obligació). Vaig mostrar el meu desacord en tot moment, però les altres noies van "guanyar". Jo era més partidària de fer una adopció més lenta: primer per part dels que ja ho utilitzaven (simplement introduint aquestes pràctiques dins de les programacions didàctiques) i, més endavant, facilitant la formació i la difusió de les tècniques als qui no ho haguessin provat mai.
Els avantatges que ofereixen les noves tecnologies al professorat són innumerables, començant per la recuperació del contacte personal amb l'alumnat (a través del mail, per exemple) i acabant pel reconeixement de la nostra tasca a la xarxa. I tot plegat és enormement motivador per tots aquells que vam decidir, en el seu moment, que volíem dedicar-nos a la docència.
El món està esperant que els ensenyem què els podem ensenyar. Fem-ho, doncs, sense por!
